Dona Escofet @sofisoaks

@OmarAlonsoCama1 @gomezdetejada Ignorante! En Catalunya se coloca la bandera cuando se corona el edificio. Es un costumbre histórica de siglos. Cateto!

@Petr0nio @MrtnzAlvrz Gente con hermanos sin taras conoces?

“Qui pugui fer, que faci” Hi ha moments en la història d’un país en què la diferència no la marquen les institucions. Ni els partits. Ni tan sols els governs. La marca una actitud. Durant els darrers anys, Catalunya ha viscut una depressió col·lectiva. Els anys posteriors a l’1 d’Octubre van deixar una sensació amarga: La d’un poble que havia fet un esforç extraordinari i que, després, havia estat conduït cap a la impotència per una classe dirigent més preocupada per gestionar la claudicació, i salvar el seu indigne cul, que per construir el futur. I així ens van acostumar a esperar. Esperar que algú resolgués els problemes. Esperar que algun partit reaccionés. Esperar que alguna institució liderés. Esperar temps millors. I mentre esperàvem, el país s’anava fent petit. Per això aquests dies han estat tan sorprenents. La visita del Sant Pare no només ha estat un esdeveniment religiós. Ha estat un recordatori de qui som quan deixem de mirar-nos el melic, quan deixem les auto-felacions narcisistes i l’autoconmiseració. Hem vist una Barcelona orgullosa. Hem vist gent treballant, organitzant-se, participant, fins i tot conspirant (bravo cantaires, perquè heu guanyat). Hem vist polítics (alguns), institucions, entitats i milers de ciutadans remant en la mateixa direcció. I sobretot hem tornat a veure una actitud que feia molts anys que no apareixia. Una actitud difícil de definir. En @jaumeclotet ens recordava avui que potser la manera més precisa de descriure-la és recuperant la crida a la Jihad fatxa de’n José María Aznar: “Quien pueda hacer, que haga.” Més enllà de qui la pronunciés, la idea és poderosa. Vol dir deixar d’esperar permisos. Vol dir assumir responsabilitats. Vol dir entendre que els grans canvis no apareixen perquè algú els decreta des d’un despatx, sinó perquè milers de persones decideixen actuar allà on són. El ciutadà que parla per defecte en català. L’empresari que crea una empresa. L’investigador que impulsa un projecte. El professor que forma millor els seus alumnes. L’arquitecte que somia una connexió entre terra i cel. L’enginyer que resol un problema. La periodista que explica les coses amb honestedat. El ciutadà que deixa de lamentar-se i comença a construir. Catalunya va ser gran quan aquesta era la seva manera natural d’entendre el món. Quan els industrials construïen fàbriques perquè l’Estat no les faria. Quan les cooperatives aixecaven escoles. Quan la societat civil creava hospitals, ateneus, caixes d’estalvi, orfeons, universitats populars i associacions de tota mena. Quan davant d’un problema la resposta instintiva era: “ja ho farem nosaltres.” I als de Madrid, que els bombin, com molt bé va dir l’alcalde Trias. Potser el principal llegat d’aquests dies no és la torre acabada de la Sagrada Família. Ni les cerimònies. Ni les fotografies. Potser és el recordatori que encara hi som. Que el país continua ple de gent capaç. Que encara existeix energia, talent i vocació de servei. Que no estem condemnats a esperar eternament que algú ens rescati. Que ho hem de fer nosaltres. Tots junts, i cadascú a casa seva. I que, davant dels enormes reptes que tenim per davant (especialment amb la preservació de la llengua), la resposta continua sent la mateixa que sempre ha funcionat. Qui pugui fer, que faci.

A veure si ho entenc: els socialistes es passen dècades alliçonant-nos sobre la importància de tenir impostos elevats per a pagar serveis socials i tota la mandanga, i resulta que el seu líder polític i alhora ex-president del govern feia de contrabandista de joies i utilitzava la "valija diplomática" per evadir el pagament d'IVA, impostos especials, transmissions patrimonials, o IRPF!!! On són les queixes de tots els professors de la Mary Poppins University??? lavanguardia.com/politica/20260…

@XSalaimartin @OnVasBarcelona Si només fossin les joies… el que diuen de les famoses maletes de Barajas fa por… això si, a les famílies catalanes venga impost d’herències i que s’hagin de vendre la casa pairal dels avis per pagar els impostos.

Hay una pandemia de fátiga crónica, procrastinación, sensación de baja autoeficacia, problemas atencionales, olvidos frecuentes, niebla mental, rumiación cognitiva, sensación de inutilidad, de no haber hecho algo importante en lo que llevan de su vida, cansancio de la existencia. Todos los días escucho narrativas muy similares en mi consulta. Nuestra mente le cuesta aceptar nuestro diseño imperfecto, la falta de coherencia, la incertidumbre y la búsqueda de explicación a todo sin tener todas las respuestas.

@tallanderborra @jaumeclotet @MiquelBuch Doncs això, cap a la extinció.

@el_pais El titular que tenéis ahora mismo es: “Un hombre muere en un tiroteo en el centro de Barcelona en plena visita de León XIV y el autor se da a la fuga”. Muere???

@gonzaloruizutri @silentbluex11 Entonces con uno solo amarillo? Es que al precio que van…🤣

@LuchaxLibertad_ @marcvidal Delante de una comisaría de Policía Nacional. Ubícate.

@MaiteEguiazabal @josejavierespa No habéis entendido que lo hablamos desde hace más de 1.000 años. Después de 1936, los profesores nacionales, obligaron a palos a los niños a aprender el idioma de Castilla y somos bilingües. Sois tan paletos🤡 lo que podría ser una riqueza de idiomas como en Suiza la despreciáis

@JuanRod39146229 @SergiMaranya Percepciones, si es que nos quejamos por nada. Tenemos que callarnos y pagar impuestos y ya está.

@btvnoticies De que serveix més policia, si les vostres lleis laxes fan els hagin de deixar anar?

@diariARA Així pixelant segur que podem trucar al 112 si el veiem i fer col·laboració ciutadana. Que ho feu, per si ha tingut un brot psicòtic? Per si ha estat una percepció?

@JuanRod39146229 @SergiMaranya Otro brote psicótico, es que nos alarmamos a la mínima.

@toni_florido Són percepcions, si es que sou uns exagerats. Circulen que aquí no pasa nada.

Davant d'una comissaria de policia, a plena llum del dia, amb alerta antiterrorista nivell 4 sobre 5 i amb la ciutat blindada pel Papa. Barcelona, ciutat oberta.

3CatInfo @3CatInfo

4 days ago

Maten d'un tret un home al carrer Balmes de Barcelona. Els Mossos d'Esquadra investiguen els fets, que han passat cap a les 10 del matí davant de la comissaria de la Policia Nacional que tramita l'expedició del DNI i el passaport 3cat.cat/3catinfo/maten…

63 66 303 268K 39

@josefajram Añádele con la ciudad tomada policialmente y “otros” por la visita del Papa. Y ahora que salgan a decir que los números de delincuencia han bajado… como no va a bajar ante la percepción masiva de que denunciar no sirve de nada?

¿Qué nivel de seguridad puede tener una ciudad donde asesinan a una persona a plena luz del día delante de una comisaría de Policía? ¿Dónde el asesino actúa a cara descubierta? ¿Dónde hay un colegio a apenas 150 metros del lugar de los hechos? No sé de quién es la culpa. Pero sí sé que para muchos barceloneses esto marca un antes y un después en la percepción de la seguridad de su ciudad.

Por la salud de la democracia española, y porque el periodismo no es una profesión colegiada, debe conocerse públicamente quiénes son esos "61 periodistas habituales" de Leire Díez. Conviene saber dónde trabajan, si han sido colocados en medios públicos, cuánto han percibido de tertulias, asesorías o contratos públicos, qué papel desempeñaron y si participaron, consciente o inconscientemente, en campañas dirigidas a desacreditar a jueces, guardias civiles, fiscales o periodistas. La transparencia debe exigirse a quienes convirtieron el periodismo en una cloaca.